Catalunya Comptat Gran 
qui t'ha vist tan rica i plena 
ara el Rei, nostre senyor, 
declarada ens té la guerra.
Segueu a ran 
segueu a ran que la palla va cara 
segueu a ran.
El Compte duc d'Olivars 
temps ha que l´hi burxa a l'orella: 
Ara es hora, nostre Rei, 
ara es hora que fem guerra.
Contra tots els catalans 
ja el veieu quina n'han feta. 
Passaren viles i llocs 
fins al lloc de Riudarenes.
Ja n'han cremada una esglesia 
que Santa Coloma es deia 
cremant talbes i casulles 
cremant calces i patenes.
Del pà, qué no n'era blanc 
deien que era massa agre 
i en donaven als cavalls 
tot per desolar la terra.
Del ví, qué no n'era bó 
deien que era massa agre 
i en regaven els carrers 
tot per desolar la terra.
Al devant dels seus parents 
deshonraven les doncelles 
i mataven als seus pares 
si de mal donaven queixa.
Ja en daren part al virrei 
del mal que aquells soldats feien 
'Llicència els donat jo 
molta més s'en poden pendre'.
En sentir-se tot aixó 
s'ha assavalotat la terra 
En sentir-se tot aixó 
s'ha assavalotat la terra
Ja entraren a Barcelona 
cent persones forasteres 
amb el nom de segadors 
perqué n'era temps de sega.
De tres guardies que n'hi ha 
ja n'han morta la primera. 
Anaren a la pressó 
a dar llibertat als pressos.
Allà eren els diputats 
i els jutges de l'Audiència. 
I mataren al virrei 
al fugir-ne la galera.
El bisbe els va beneïr 
amb la mà dreta i l'esquerra. 
'Quin es vostre capità? 
Quina es vostre bandera?'
Ja van treure el Bon Jesús 
tot cobert amb un vel negre 
Ja van treure el Bon Jesús 
tot cobert amb un vel negre
'Aquí es nostre capità. 
Aquesta es nostre bandera. 
A les armes catalans 
que el Rei ens declara guerra'
Segueu a rans 
segueu a ran que la palla va cara 
Segueu a rans.