Letra de la canción 'ASSAIG DE CANTIC EN EL TEMPLE' de 'OVIDI MOTLLOR'

Oh!, què cansat estic de la meva covarda,
vella, tan salvatge terra,
i com m'agradaria d'allunyar-me'n,
nord enllà, on diuen que la gent és neta,
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç.

Aleshores a la congragació,
els germans dirien desaprovant:
'Com l'ocell que deixa el niu,
aixì l'home que abandona el seu indret',
mentre jo ja ben lluny, em riuria,
de la llei de l'antiga saviesa
d'aquest meu àrid poble,

Però no he de seguir mai el meu somni,
i em quedaré aqui fins a la mort,
car sóc també molt covard i salvatge,
i estimo a més amb un desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.

Traducir esta letra: Ver esta letra en español
	Imprimir letra

:: Letras de Ovidi Motllor - Assaig de cantic en el temple

:: Letras de Ovidi Motllor - Cançó de les balances

:: Letras de Ovidi Motllor - Homenatge a teresa

:: Letras de Ovidi Motllor - La fera ferotge