un servidor ha estat sempre pastor
cent cabres tinc i un sarró
oi lai kai o lai kai rai carai
i un dia estant pasturant el ramat
pels grans prats del Pallars
la tarda era grisa i el cel gris com humit
anunciava turmenta anunciava mal temps
oi lai kai o lai kai rai carai
i de cop un gran tro i un gran llamp
i les cabres muntanya avall
espantades cagades de por
però què feu on aneu però pareu
no correu que us perdreu
espereu-me que vinc
oi lai kai o lai kai rai carai
i ai carai que tropeço i merda que caic
caic caic caic just a ran d'un barranc
mai he trobat la branca on amarrar-me
i rellisco em despenyo precipici avall
oi lai kai o lai kai rai carai
i jo caic i rodolo i m'esclafo ben bé sota de tot
sobre una pedra inmensa al fondo del barranc
oi lai kai o lai kai rai carai
i jo a baix aplastat moribund
en un moment així pots contar què es pot dir
baixeu totes aquí veniu totes a mi
que és que abans de morir
escolteu que us vull dir
filles meves algun dia aquestes terres seran vostres
tota l'herba tots els prats
tos els fruits tots els sembrats
que he viscut sempre en carència
però us puc deixar alguna herència
tots els arbres tot el blat
tots els rius tots els poblats
filles meves que és que us deixo
que em moro avui mateix
però no ploreu per mi cabretes
i segui el vostre pas
que és que avui un dono festa
és la meva última tarda i dono festa a tothom
i sou lliures
i a partir d'ara sou lliures
podeu fer el que volgueu família
sóc el papa sóc la mama
sóc el papa de les cabres
però brinqueu brinqueu cabretes
aneu fugiu a les muntanyes
i oculteu-vos un temps al bosc
reposeu-vos mengeu herba
però agafeu aquest sarró que us entrego
i conserveu-lo
aquest sarró de cuiro vell
que he portat sempre a l'esquena
sols us dono aquest macuto
potser algun dia us farà falta
si trobeu la pastoreta
d'ulls bellíssims a la serra
la pastora de cabretes
preferida pels cabrons i bens i xais
i bots i ovelles
la pastora de la serra
que fa abrics de pell humana
quan les cabres tenen
