Pinotxo és un putxinel·li un xic fatxenda però s’expressa amb una sintaxi excel·lent
Al terrat hi ha xerinola, ximxiviri damunt dels totxos. El xivarri baixa per la xemeneia i es converteix
en un xiuxiueig. A Bordeus diu que els més xovinistes beuen xampany, però aquí baix Pedro Ximénez
només xarrupa xerès. Amb vi xarel·lo aquí mengem xató i els pixapins xocolata amb xurros en xicres del
carrer Petritxol, mentre xerren de ximpleries en xava. Els xilens teixeixen xals, a Texes no en vesteixen.
Ni xeviots ni xinel·les perquè no s’hi atreveixen (i tanmateix ens van de xulos). En Txema, eixelebrat pel
txacolí toca la txalaparta a la panxa d’en Patxi que perd la txapela, s’exalta i un li diu “Xeeee, relaxa’t”.
I ho fa d’una forma ben complexa: toca el saxo de manera laxa, poc ortodoxa. I al mateix moment en
un stage a Mèxic, Txevtxenko xuta de xilena i la hinchada explota quan la xarxa cedeix i es trinxa.
Les xifres que no es mereix s’engreixen exageradament. A Luxemburg, un ximpanzè, va i vexa un
xipriota. Fuma haixix, va molt deixat i es clar no té xicota. El xef prepara un xeflis: patates xips cruixents,
escarxofes amb anxoves, xoriç amb ximixurri i beixamel fent xup xup. Vi de garnatxa i de postres un
xuxo de can Foix… Al Txad, si tenen xamba, s’abasteixen de deixalles. Caixa o faixa. I en Pinxo va dir a
en Panxo, “Vols que et xuti amb un punxó?” I en Panxo va dir a en Pinxo “Xuta’m, però a la panxa no”.
Bufa xaloc al vaixell, en Xavier recull la xarxa feixuga i reflexiona: els peixos neixen, creixen, es reprodueixen,
moren… i no es queixen. El xicot que va conèixer en un xat s’aixeca per un kleenex. La Xuxa, panxuda i xopa
xiscla encara d’excitació a l’entrecuix i xiuxiueja: “Eixuga’t i tornem-hi”. I en Pinxo va dir a en Panxo,
“Vols que et xuti amb un punxó?” I en Panxo va dir a en Pinxo “Xuta’m, però a la panxa no”. Microxips
i una xiruca eixerida, i un dibuixant xiroi xiula i es clava una xinxeta a l’índex. Fa xafogor, un xixarel•lo
fa créixer un esqueix moix i el seu amic, el coix, li aixafa una maduixa. Xalen el bruixot i la bruixa. Un
xiquet xinès exigeix el seu xumet i un LP d’en Xesco Boix. La Xènia s’enclenxina mentre el xòfer fa sonar
el clàxon. Xàfec, xavalla en xecs i un expert en explosions es deixa endur per la disbauxa. Patxanga
en estat de xoc: xarlatans, taxis, faxos, flaixos Groucho Marx, Quixots i Santxos. La rauxa s’estén d’Elx
a la Garrotxa, d’Andratx a Flix. I un xafarder llegeix el Xoriguera. I en Pinxo va dir a en Panxo, “Vols que
et xuti amb un punxó?” I en Panxo va dir a en Pinxo “Xuta’m, però a la panxa no”.
La xilografia exclusiva del text d’alexandrins d’en Xènius
sorgeix d’un pretext que ara mateix està fora de context: un gronxador sense reixes.
